Català
Resum Executiu

Eva Borràs Balcells

Directora gerent

Impulso i acompanyo transformacions organitzatives, posant les persones al centre durant tot el procés i introduint la millora contínua com a eina imprescindible d’auto-anàlisi i actualització

Impulso i acompanyo transformacions organitzatives, posant les persones al centre durant tot el procés i introduint la millora contínua com a eina imprescindible d’auto-anàlisi i actualització

Formació, Competències i Perfil

  • 2024Transformació Digital: Tecnologies i les seves aplicacions pràctiques (MIT)
  • 2024Abordar conflictes amb eines sistèmiques (EMANA Formación)
  • 2018Coach Training Program (ACSTH)
  • 2006 2007Cursat Postgrau en Funció Gerencial a l’Administració Pública (ESADE)
  • 1996 1997Màster en Banca i Finances (IDEC – UPF)
  • 1992 1996Llicenciatura en Ciències Econòmiques (UPF)
Transformació organitzativa
Lideratge i motivació d’equips
Gestió del canvi
Millora de circuits i processos
Català
Castellà
Anglès
Francès

Perfil professional:

  • Lideratge proper però alhora exigent, basat en la co-decisió estratègica amb les direccions de primer nivell i la delegació operativa.
  • Comunicació directa, propera i honesta.
  • Capacitat de detectar ràpidament les àrees de millora i les persones de l’organització amb marge de creixement professional.
  • Executiva i orientada a resultats.
  • Valors: coherència, integritat i rigor.

Trajectòria professional

Gerent (Interim)

REBÉS - FERRER

06/2024 10/2024

REBÉS-FERRER és un despatx d’advocats especialitzat en la prestació de serveis jurídics i d’assessorament en tots els àmbits del dret empresarial, oferint solucions eficients, innovadores i pràctiques per donar resposta a les necessitats dels clients, essent un dels factors diferencials de REBÉS-FERRER la proximitat amb el client.

REBÉS-FERRER té oficines a Barcelona, Tarragona i Lleida.

Assoliments professionals

Fer una diagnosi de l’estat de situació de l’empresa en quant als processos, circuits i adequació formativa del personal de l’àmbit d’Administració, analitzar el procés de presa de decisions operatives i estratègiques a l’empresa, assenyalar els punts forts, els aspectes a millorar i els punts crítics a resoldre i definir un pla d’actuació a curt i mig termini per prevenir una crisi de creixement i de pèrdua de competitivitat.

Directora gerent

CAMBRA DE COMERÇ DE BARCELONA

11/2021 1/2024

Pressupost: 24,6 M€ (2023)

Plantilla: 170 (2023)

Empreses Cambra BCN: 395.913 (2023)

Creada l’any 1886, la Cambra Oficial de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació de Barcelona és una corporació de dret públic amb una funció dual: d’una banda representa, promou i defensa els interessos generals del comerç, la indústria, els serveis i la navegació i de l’altra presta serveis d’alt valor afegit a les empreses per a la millora de la seva competitivitat, ja sigui en l’àmbit de la digitalització, la internacionalització, la innovació, la formació o l’accés a vies de finançament alternatiu.

Assoliments professionals

Implementar un canvi de cultura organitzativa, des de la redefinició dels valors interns fins a la renovació integral dels espais, amb l’objectiu de modernitzar la Cambra i apropar-la a la realitat i necessitats de les empreses a les quals atén:

  • Llançament d’un servei d’atenció al client multicanal per supervisar i estandarditzar el servei prestat, per poder fer un seguiment de les incidències i aplicar la millora contínua. Reducció del 19% de trucades perdudes del 2021 al 2023.
  • Millora de la comunicació i la informació interna fomentant la creació d’un espai setmanal (Cafè dels dijous) per explicar les novetats de cada departament a la plantilla. Valoració de 7-10 sobre 10 del 85% del personal a l’enquesta de clima de 2023.
  • A partir del 2022, implantació de la millora contínua a la Cambra. Les actuacions de millora contínua s’avaluen anualment, amb un pes del 50% de la retribució variable anual del personal. Aquesta iniciativa va permetre l’optimització de diversos processos interns, la reducció de despeses i trencar la inèrcia de fer sempre les coses de la mateixa manera.
  • Disseny, planificació i execució d’un projecte integral d’obres a la seu de la Cambra a Diagonal (10 plantes) amb espais oberts de treball, diverses sales de reunions amb tecnologia i capacitat diferent segons necessitats i una planta de socialització (la desena) amb terrassa i vistes a la Diagonal/Passeig de Gràcia. Valoració de 7-10 sobre 10 del 90% del personal a l’enquesta de clima de 2023.
  • Amb l’objectiu de millorar la sostenibilitat, implantació d’una cultura de treball "sense paper" mitjançant l’ús generalitzat d’ordinadors portàtils i l’ús d’eines col·laboratives. Reducció de fotocòpies en un 70% del 2022 al 2023.
  • Gràcies a la política de teletreball, concentració de l’equip de la seu de Diagonal a les plantes 7a, 8a i 9a, alliberant la resta de plantes per a espais hub, creant un ecosistema d’empreses de valor afegit dins les instal·lacions de la Cambra i una nova línia de negoci.

Gerent

UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI

06/2019 11/2021

Estudiants: 14.000 (2018 - 2019)

Pressupost: 110 M€ (2019)

Personal Docent: 1.175 (2019)

Personal Administració: 700 (2019)

La Universitat Rovira i Virgili va ser creada el 1991. Amb una clara vocació d’implantació descentralizada al territori, la URV disposa de 12 centres propis distribuïts entre Tarragona, Reus, Vila-Seca, Tortosa i El Vendrell i ofereix un ampli ventall d’estudis de les diferents disciplines acadèmiques.

La gerent depèn jeràrquicament de la Rectora i és membre del Consell de Direcció, del Consell de Govern, del Claustre i del Consell Social de la universitat.

L’any 2020, atès que la presidència de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) va recaure per torn rotatori en la Rectora de la URV, la gerent de la URV va exercir de gerent coordinadora de les universitats al CIC (Consell Interuniversitari de Catalunya) i davant la Generalitat de Catalunya.

Assoliments professionals

  • Definir un estil de comunicació propi adreçat al Personal d’Administració i Serveis, empàtic, proper i voluntàriament diferenciat dels formalismes inherents al món acadèmic. Això va permetre visualitzar la voluntat d’escurçar la distància que fins aleshores hi havia entre la gestió i la realitat quotidiana de les unitats i serveis de la universitat, aconseguint establir un diàleg fluid, obert i honest en relació als problemes existents i les possibles solucions.
  • Detectar i actuar davant els casos de burnout mitjançant sessions de coaching d’impacte individual i organitzar, per a determinades unitats i serveis, sessions grupals per millorar el lideratge, els processos existents i incidir en la importància de l’orientació al client per tal de donar un bon servei. Aquesta iniciativa va permetre verbalitzar els problemes i millorar la comunicació i el lideratge als departaments afectats.
  • Treballar conjuntament (sindicats universitaris i equip directiu) en la redacció del Pla de contingència per al curs 2020-2021 (pandèmia COVID-19), consensuant cada aspecte i aconseguint un vertader clima de treball en equip. El fet de ser els sindicats i l’equip directiu coautors del Pla de Contingència ens va permetre anar ajustant-lo als canvis constants de normativa i prendre decisions conjuntes sense enfrontaments.

Directora Economicofinancera

HOSPITAL CLÍNIC DE BARCELONA

11/2015 12/2017

Hosp. Comunitari: 300.000 h. (2017)

Hosp. Terciari: 1,7 M h. (2017)

Pressupost: 475 M€ (2017)

Empleats: 4.500 (2017)

L’Hospital Clínic des de l’any 1996 s’organitza en instituts, els quals responen a diferents especialitats mèdiques i quirúrgiques, disposen de pressupost propi i funcionen amb autonomia de gestió dins del marc de l’Hospital.

Com a Directora Economicofinancera tenia responsabilitat orgànica sobre els departaments de: Pressupost i anàlisi econòmica, Contractació, Facturació, Tresoreria, Concertació, Processos i circuits econòmics i Reporting. Assumia a més la direcció funcional dels 17 caps econòmics d’instituts, àrees, centres i direccions transversals de l’Hospital.

Era, així mateix, la directora de referència final del personal administratiu de l’Hospital (+500).

Era membre del Comitè de Direcció General i del Comitè Executiu de l’Hospital, alhora que assessora convidada permanent del Consell de Govern de l’Hospital.

Assoliments professionals

  • Aconseguir que les persones responsables de l’àmbit financer de les diferents unitats mèdiques i quirúrgiques, molt heterogènies pel que feia a la seva formació bàsica i edat i amb dependència funcional però no jeràrquica de la Direcció Financera de l’Hospital, s’identifiquessin com a equip tant entre si mateixes com amb el personal de Comptabilitat i Pressupostos de Serveis Centrals, amb l’objectiu de treballar amb criteris comuns i coneixements homogeneïtzats, així com per compartir bones pràctiques.
  • Aconseguir que els departaments de l’Àrea Financera, que no estaven acostumats a treballar tenint en compte la transversalitat del procés econòmic, amb rivalitats històriques entre alguns d’ells i amb personal que sentia que no se’l tenia en compte ni se’l valorava, passessin a tenir sentiment de pertinença a l’Àrea Financera, tornessin a motivar-se i fessin la seva feina d’acord amb els requeriments del departament que venia a continuació en el flux del procés econòmic.
  • Disseny d’un nou model econòmic de relació entre els departaments de l’Àrea Financera i els diferents Instituts/Àrees/Centres de l’Hospital amb autonomia pressupostària, de manera que la despesa/inversió s’optimitzés globalment.
  • Revisar i afinar els circuits i els criteris de revisió de l’execució pressupostària de manera que, sense generar dèficit, es garantís que el superàvit a tancament d’any no superés el 0,1% del pressupost anual, atès que la finalitat d’un pressupost públic és que s’executi en la seva totalitat.
  • Fixar un criteri global per a tot l’Hospital en referència al tipus de despeses que era correcte finançar amb pressupost públic i les que, de ser necessàries, calia finançar amb fons privats.

Directora de l’Àmbit de Gestió de Governança i Economia

AJUNTAMENT DE SANT CUGAT

07/2011 07/2015

Població: 88.000 h. (2015)

Pressupost: 119 M€ (2015)

Empleats: 509 (2015)

L’Ajuntament de Sant Cugat l’any 2011 s’estructurava en tres grans àmbits: Gestió de Serveis a les Persones, Gestió de Territori i Qualitat Urbana i Gestió de Governança i Economia. Les tres direccions d’àmbit responien tècnicament davant la gerència de l’Ajuntament i, políticament, davant de les seves respectives tinències d’alcaldia.

Com a Directora de l’Àmbit de Gestió de Governança i Economia tenia responsabilitat sobre els departaments de Serveis Econòmics; Qualitat, Processos i Gestió documental; Informació Corporativa; Comerç; Servei d’Ocupació Municipal i Promoció Econòmica, així com relació funcional ordinària amb Intervenció i Tresoreria.

L’any 2012 vaig acumular a les meves funcions les de Tresorera de la Fundació Sant Cugat Actiu i, el 2014, el càrrec de vocal de la Comissió Executiva Delegada de la Fundació Sant Cugat Actiu.

Assoliments professionals

  • Reorganització de les responsabilitats, funcions i processos interns del Departament de Serveis Econòmics per guanyar eficiència en relació al personal assignat.
  • Foment de la Base de Dades de Referència Única a l’Ajuntament, per tal que tota la informació disponible dels diferents departaments es pogués explotar fàcilment, ja fos introduint un número de DNI (per trobar qualsevol actuació municipal duta a terme en relació a un ciutadà en concret) o una adreça (per trobar qualsevol actuació municipal duta a terme en relació a un immoble o espai urbà determinat).

Directora de l’Àrea de Serveis Centrals

AJUNTAMENT DE SABADELL

09/2007 07/2011

Població: 205.000 h. (2011)

Pressupost: 190 M€ (2011)

Empleats: 1.530 (2011)

L’ Ajuntament de Sabadell el 2007 s’estructurava en cinc àrees: Presidència, Serveis Centrals, Serveis a les Persones, Relacions Ciutadanes i Espai Públic, i l’àrea d’Urbanisme.

Com a Directora de l’Àrea de Serveis Centrals tenia responsabilitat sobre la gestió dels següents serveis: Recursos Humans, Prevenció de Riscos Laborals, Serveis Econòmics, Informació Corporativa, Informàtica, Gestió Tributària i Recaptació, Serveis Generals, Tresoreria i Comerç. Em vaig encarregar també de la interlocució amb els sindicats i de la negociació del conveni laboral. Tenia així mateix una relació funcional ordinària amb Assessoria Jurídica, Intervenció i Secretaria General.

L’any 2009 vaig acumular a les meves funcions les de Gerent de l’organisme autonom Informàtica Ajuntament de Sabdell (IAS).

Assoliments professionals

  • Ordenar la relació entre l’Ajuntament i els seus sindicats pel que fa als drets i deures de cada part, complint estrictament els deures legalment establerts per a l’Ajuntament i diferenciant clarament els assumptes que s’havien de negociar i els que només calia comunicar a la part social.
  • Establir un circuit i un calendari comú dels expedients de l’Ajuntament que s’haguessin de tractar en el Ple, de manera que tant la Intervenció com Secretaria General tinguessin temps suficient per revisar-los a fons i sol·licitar la informació addicional que creguessin necessària per garantir la seva correcció.

Gerent

INSTITUT CATALÀ DE LES INDÚSTRIES CULTURALS (ICIC)

05/2002 09/2007

Pressupost: 70 M€ (2007)

Empleats: 130 (2007)

L’ICIC (actualment ICEC) és una empresa pública que va ser creada l’any 2001, adscrita al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. S’encarrega de gestionar les subvencions i les aportacions reintegrables destinades a les empreses culturals de Catalunya, així com de fomentar la seva promoció internacional en fires i mercats especializats.

Les meves responsabilitats eren: establir els objectius i els criteris de treball dels serveis de caràcter intern (Recursos Humans, Gestió Econòmica, Assessoria Jurídica i Comunicació), negociar les condicions laborals amb el Comitè d’empresa, coordinar l’activitat global de l’ICIC, fixar l’ordre del dia i assistir amb el Director a les reunions mensuals del Consell Rector, i assessorar i substituir al Director quan es considerava necessari.

Assoliments professionals

  • Foment de les subvencions reintegrables com a alternativa de finançament a les subvencions a fons perdut per als projectes de les empreses culturals consolidades, ja que introduïen la corresponsabilitat tant de l’empresa cultural com de l’ICIC en l’assumpció del risc dels projectes a executar.
  • Negociació amb el sector financer català d’una nova línia de crèdit, préstecs per a inversions i avals amb condicions més avantatjoses per a les empreses culturals (CrèditCultura).

Cap d’Administració

INSTITUT CATALÀ DE LES INDÚSTRIES CULTURALS (ICIC)

05/2001 05/2002

Pressupost: 14 M€ (2002)

Empleats: 14 (2002)

L’any 2001 tenia al meu càrrec els serveis de Recursos Humans, Assessoria Jurídica i Gestió Econòmica. Conjuntament amb el director vam definir i planificar les línies d’actuació que calia implementar i els objectius a curt i mig termini que es volien aconseguir.

Assoliments professionals

  • Fer operatiu el nou ICIC i integrar el personal transferit des del Departament de Cultura a la nova cultura corporativa de l’ICIC.

Tècnica Superior Economista

DEPARTAMENT DE CULTURA - Servei de Gestió Econòmica

07/1997 05/2001

Com a Tècnica Superior Economista les meves responsabilitats al Servei de Gestió Econòmica eren: revisar els pressupostos anuals elaborats per les empreses i organismes autònoms adscrits al Departament de Cultura, revisar les seves auditories, estudiar les propostes de contractació de nou endeutament o refinançament de l’existent per part d’aquestes entitats quan es requeria l’aval del Departament i assessorar als alts càrrecs del Departament en matèria econòmica.

A mitjan 2000 vaig ser designada membre de la Comissió Tècnica encarregada d’elaborar el projecte del futur Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC).

Assoliments professionals

  • Elaboració dels primers contractes programa a mig termini entre el Departament de Cultura i els seus consorcis i empreses públiques (Gran Teatre del Liceu, Teatre Nacional de Catalunya, Circuit de Catalunya...) per tal de fixar, d’una banda, les aportacions a satisfer pel Departament de Cultura en els quatre anys següents i, de l’altra, els compromisos que els consorcis i empreses públiques havien de complir en aquest període. Aquesta nova modalitat de contracte aportava a les empreses públiques la certesa respecte l’estabilitat dels ingressos necessària per poder planificar la seva activitat.

 

Dades i Contacte

Comenta'm