Català

Eva Borràs Balcells

Directora gerent

Impulso i acompanyo transformacions organitzatives, posant les persones al centre durant tot el procés i introduint la millora contínua com a eina imprescindible d’auto-anàlisi i actualització

Impulso i acompanyo transformacions organitzatives, posant les persones al centre durant tot el procés i introduint la millora contínua com a eina imprescindible d’auto-anàlisi i actualització

Formació, Competències i Perfil

  • 2024Cursant Transformació Digital: Tecnologies i les seves aplicacions pràctiques (MIT)
  • 2018Coach Training Program (ACSTH)
  • 2006 2007Cursat Postgrau en Funció Gerencial a l’Administració Pública (ESADE)
  • 1996 1997Màster en Banca i Finances (IDEC – UPF)
  • 1992 1996Llicenciatura en Ciències Econòmiques (UPF)
Transformació organitzativa
Lideratge i motivació d’equips
Gestió del canvi
Millora de circuits i processos
Català
Castellà
Anglès
Francès

Perfil professional:

  • Lideratge accessible i proper però alhora exigent, basat en la co-decisió estratègica amb les direccions de primer nivell i la delegació operativa.
  • Comunicació directa, propera i honesta.
  • Capacitat de detectar ràpidament les àrees de millora i les persones de l’organització amb marge de creixement professional.
  • Executiva i orientada a resultats.
  • Valors irrenunciables: coherència, integritat i rigor.

Trajectòria professional

Directora gerent

CAMBRA DE COMERÇ DE BARCELONA

11/2021 1/2024

Pressupost: 24,6 M€ (2023)

Plantilla: 170 (2023)

Empreses demarcació Cambra: 395.913 (2023)

Creada l’any 1886, la Cambra Oficial de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació de Barcelona és una corporació de dret públic amb una funció dual: d’una banda representa, promou i defensa els interessos generals del comerç, la indústria, els serveis i la navegació i de l’altra presta serveis d’alt valor afegit a les empreses per a la millora de la seva competitivitat, ja sigui en l’àmbit de la digitalització, la internacionalització, la innovació, la formació o l’accés a vies de finançament alternatiu.

Assoliments professionals

Implantar un canvi de cultura organitzativa, des de la redifinició dels valors interns fins a la renovació integral dels espais, amb l’objectiu de modernitzar la Cambra i apropar-la a la realitat i necessitats de les empreses a qui presta servei:

  • Posada en marxa d’un centre d’atenció multicanal per monitoritzar i estandarditzar l’atenció donada, poder fer seguiment de les incidències i aplicar la millora contínua. Reducció d’un 19% de les trucades no ateses de 2021 a 2023.
  • Millora de la comunicació i informació interna fomentant la creació d’un espai setmanal (El cafè dels dijous) per explicar les novetats de cada departament a la plantilla. Valoració del 85% del personal en l’enquesta de clima 2023 d’entre 7 i 10.
  • Des de 2022, implantació de la millora contínua a la Cambra. Les accions de millora contínua passen a avaluar-se anualment, amb un pes del 50% de la retribució variable anual del personal. Aquesta iniciativa permet l’optimització de diversos processos interns, la reducció de despeses i trencar la inèrcia de fer les coses sempre de la mateixa manera.
  • Disseny, planificació i execució d’un projecte integral d’obres a la seu de la Cambra (10 plantes) amb espais de treball oberts, diverses sales de reunions amb tecnologia i capacitat diferents segons necessitats i una planta de socialització (la desena) amb terrassa i vistes a Diagonal/Passeig de Gràcia. Valoració del 90% del personal en l’enquesta de clima 2023 d’entre 7 i 10.
  • Implantació d’una cultura de treball "sense papers", mitjançant l’ús generalitzat d’ordinadors portàtils i la utilització d’eines col·laboratives. Reducció de les fotocòpies del 70% de 2022 a 2023.
  • Gràcies a la política de teletreball, concentració de l’equip de la seu Diagonal de la Cambra a les plantes 7, 8 i 9, alliberant la resta de plantes per a espais hub, creant un ecosistema d’empreses de valor afegit dins les instal·lacions de la Cambra i una nova línia de negoci.

Gerent

UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI

06/2019 11/2021

Estudiants: 14.000 (2018 - 2019)

Pressupost: 110 M€ (2019)

Personal Docent: 1.175 (2019)

Personal Administració: 700 (2019)

La Universitat Rovira i Virgili va ser creada el 1991. Amb una clara vocació d’implantació descentralizada al territori, la URV disposa de 12 centres propis distribuïts entre Tarragona, Reus, Vila-Seca, Tortosa i El Vendrell i ofereix un ampli ventall d’estudis de les diferents disciplines acadèmiques.

La gerent depèn jeràrquicament de la Rectora i és membre del Consell de Direcció, del Consell de Govern, del Claustre i del Consell Social de la universitat.

L’any 2020, atès que la presidència de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) va recaure per torn rotatori en la Rectora de la URV, la gerent de la URV va exercir de gerent coordinadora de les universitats al CIC (Consell Interuniversitari de Catalunya) i davant la Generalitat de Catalunya.

Assoliments professionals

  • Definir un estil propi de comunicació adreçat al Personal d’Administració i Serveis, empàtic, proper i voluntàriament diferenciat dels formalismes inherents al món universitari. Això va permetre visualitzar la voluntat d’escurçar la distància fins llavors existent entre la gerència i la realitat diària de les unitats i serveis, aconseguint establir un diàleg fluid, obert i honest respecte de les problemàtiques existents i les possibles solucions.
  • Detectar i actuar sobre casos de burnout mitjançant sessions individuals de coaching d’impacte i organitzar, per a determinades unitats i serveis, sessions grupals de millora del lideratge, dels processos existents i de la importància de l’orientació de la unitat o servei respecte al seu usuari intern i/o extern per a prestar un bon servei. Aquesta iniciativa va permetre verbalitzar els problemes i millorar la comunicació i el lideratge en els departaments afectats.
  • Treballar conjuntament amb la part social i l’equip de Gerència en la redacció del Pla de contingència per al curs 2020-2021 (pandèmia de COVID-19), consensuant cada redactat i aconseguint crear un vertader clima de treball en equip. El fet de ser part social i empresa co-autors del Pla de contingència va permetre anar ajustant-lo a les noves normatives sobre la pandèmia i prenent decisions conjuntes sense enfrontaments.

Directora Economicofinancera

HOSPITAL CLÍNIC DE BARCELONA

11/2015 12/2017

Hosp. Comunitari: 300.000 h. (2017)

Hosp. Terciari: 1,7 M h. (2017)

Pressupost: 475 M€ (2017)

Empleats: 4.500 (2017)

L’Hospital Clínic des de l’any 1996 s’organitza en instituts, els quals responen a diferents especialitats mèdiques i quirúrgiques, disposen de pressupost propi i funcionen amb autonomia de gestió dins del marc de l’Hospital.

Com a Directora Economicofinancera tenia responsabilitat orgànica sobre els departaments de: Pressupost i anàlisi econòmica, Contractació, Facturació, Tresoreria, Concertació, Processos i circuits econòmics i Reporting. Assumia a més la direcció funcional dels 17 caps econòmics d’instituts, àrees, centres i direccions transversals de l’Hospital.

Era, així mateix, la directora de referència final del personal administratiu de l’Hospital (+500).

Era membre del Comitè de Direcció General i del Comitè Executiu de l’Hospital, alhora que assessora convidada permanent del Consell de Govern de l’Hospital.

Assoliments professionals

  • Aconseguir que els caps econòmics de les diferents especialitats mèdiques i quirúrgiques, molt heterogenis en quant a formació de base i edat, amb dependència funcional però no orgànica de la Direcció Economicofinancera, es reconeguessin com a equip -entre ells i amb el personal de Pressupost de Serveis Centrals-, treballessin amb criteris comuns, homogenitzessin coneixements i compartissin les bones pràctiques.
  • Aconseguir que els departaments de la Direcció Economicofinancera, poc acostumats a treballar amb processos econòmics transversals, amb rivalitats històriques entre alguns d’ells, amb un personal que sentia que no se’l tenia en compte ni es posava en valor la seva feina, passessin a tenir sentiment de pertinença a l’equip de la Direcció Economicofinancera, estiguessin motivats i treballesin tenint en compte la informació que requeria el departament que venia a continuació en el flux del procés econòmic.
  • Dissenyar un nou model de relació econòmica entre Serveis Centrals de la Direcció Economicofinancera i els diferents Instituts/Àrees/Centres de l’Hospital amb autonomia pressupostària, de manera que s’incentivés l’optimització de la despesa/inversió a nivell global de l’Hospital.
  • Revisar i afinar els circuits i criteris de revisió de l’execució pressupostària per tal que, sense fer dèficit, es garantís que el superàvit no sobrepassés el 0,1% del pressupost anual, atès que la finalitat d’un pressupost públic és executar-lo.
  • Fixar un criteri global per a tot l’Hospital en referència al tipus de despeses que podien finançar-se amb el pressupost públic i les que calia que es financessin per altres vies.

Directora de l’Àmbit de Gestió de Governança i Economia

AJUNTAMENT DE SANT CUGAT

07/2011 07/2015

Població: 88.000 h. (2015)

Pressupost: 119 M€ (2015)

Empleats: 509 (2015)

L’Ajuntament de Sant Cugat l’any 2011 s’estructurava en tres grans àmbits: Gestió de Serveis a les Persones, Gestió de Territori i Qualitat Urbana i Gestió de Governança i Economia. Les tres direccions d’àmbit responien tècnicament davant la gerència de l’Ajuntament i, políticament, davant de les seves respectives tinències d’alcaldia.

Com a Directora de l’Àmbit de Gestió de Governança i Economia tenia responsabilitat sobre els departaments de Serveis Econòmics; Qualitat, Processos i Gestió documental; Informació Corporativa; Comerç; Servei d’Ocupació Municipal i Promoció Econòmica, així com relació funcional ordinària amb Intervenció i Tresoreria.

L’any 2012 vaig acumular a les meves funcions les de Tresorera de la Fundació Sant Cugat Actiu i, el 2014, el càrrec de vocal de la Comissió Executiva Delegada de la Fundació Sant Cugat Actiu.

Assoliments professionals

  • Reorganitzar les responsabilitats, funcions i circuits interns del department de Serveis Econòmics per fer-lo més eficient en termes de personal adscrit.
  • Impulsar la Base de dades de Referència Única a l’Ajuntament, de manera que tota la informació disponible als diferents departaments es pogués explotar fàcilment, ja fos introduint un DNI (per trobar les actuacions municipals dutes a terme al voltant d’un ciutadà) o una adreça (per trobar les actuacions municipals dutes a terme al voltant d’un immoble o espai urbà).

Directora de l’Àrea de Serveis Centrals

AJUNTAMENT DE SABADELL

09/2007 07/2011

Població: 205.000 h. (2011)

Pressupost: 190 M€ (2011)

Empleats: 1.530 (2011)

L’ Ajuntament de Sabadell el 2007 s’estructurava en cinc àrees: Presidència, Serveis Centrals, Serveis a les Persones, Relacions Ciutadanes i Espai Públic, i l’àrea d’Urbanisme.

Com a Directora de l’Àrea de Serveis Centrals tenia responsabilitat sobre la gestió dels següents serveis: Recursos Humans, Prevenció de Riscos Laborals, Serveis Econòmics, Informació Corporativa, Informàtica, Gestió Tributària i Recaptació, Serveis Generals, Tresoreria i Comerç. Em vaig encarregar també de la interlocució amb els sindicats i de la negociació del conveni laboral. Tenia així mateix una relació funcional ordinària amb Assessoria Jurídica, Intervenció i Secretaria General.

L’any 2009 vaig acumular a les meves funcions les de Gerent de l’organisme autonom Informàtica Ajuntament de Sabdell (IAS).

Assoliments professionals

  • Endreçar la relacions amb els sindicats de l’Ajuntament en quant a drets i deures, complint puntualment amb els deures establerts per la normativa però diferenciant clarament els aspectes subjectes a negociació dels aspectes amb obligatorietat de comunicar únicament.
  • Establir un circuit i cronograma de validació comú per als expedients de l’Ajuntament que havien d’aprovar-se al Ple municipal, de manera que tant la Intervenció com Secretaria disposessin de temps suficient per a revisar-los i sol·licitar la informació addicional que creguessin oportuna, garantint la seva correcció.

Gerent

INSTITUT CATALÀ DE LES INDÚSTRIES CULTURALS (ICIC)

05/2002 09/2007

Pressupost: 70 M€ (2007)

Empleats: 130 (2007)

L’ICIC (actualment ICEC) és una empresa pública que va ser creada l’any 2001, adscrita al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. S’encarrega de gestionar les subvencions i les aportacions reintegrables destinades a les empreses culturals de Catalunya, així com de fomentar la seva promoció internacional en fires i mercats especializats.

Les meves responsabilitats eren: establir els objectius i els criteris de treball dels serveis de caràcter intern (Recursos Humans, Gestió Econòmica, Assessoria Jurídica i Comunicació), negociar les condicions laborals amb el Comitè d’empresa, coordinar l’activitat global de l’ICIC, fixar l’ordre del dia i assistir amb el Director a les reunions mensuals del Consell Rector, i assessorar i substituir al Director quan es considerava necessari.

Assoliments professionals

  • Foment de les aportacions reintegrables com a alternativa a les subvencions a fons perdut per al finançament dels projectes de les empreses culturals consolidades, introduint el concepte de co-responsabilitat de l’empresa cultural a l’hora d’assumir el risc del projecte a dur a terme.
  • Negociació amb el sector financer català per tal d’obrir una nova línia de crèdit de tresoreria, préstecs per a inversions i avals de condicions avantatjoses específica per a les empreses culturals (CrèditCultura).

Cap d’Administració

INSTITUT CATALÀ DE LES INDÚSTRIES CULTURALS (ICIC)

05/2001 05/2002

Pressupost: 14 M€ (2002)

Empleats: 14 (2002)

L’any 2001 tenia al meu càrrec els serveis de Recursos Humans, Assessoria Jurídica i Gestió Econòmica. Conjuntament amb el director vam definir i planificar les línies d’actuació que calia implementar i els objectius a curt i mig termini que es volien aconseguir.

Assoliments professionals

  • Posada en funcionament de l’ICIC i integració del personal traspassat des del Departament de Cultura a la nova cultura corporativa de l’ICIC.

Tècnica Superior Economista

DEPARTAMENT DE CULTURA - Servei de Gestió Econòmica

07/1997 05/2001

Com a Tècnica Superior Economista les meves responsabilitats al Servei de Gestió Econòmica eren: revisar els pressupostos anuals elaborats per les empreses i organismes autònoms adscrits al Departament de Cultura, revisar les seves auditories, estudiar les propostes de contractació de nou endeutament o refinançament de l’existent per part d’aquestes entitats quan es requeria l’aval del Departament i assessorar als alts càrrecs del Departament en matèria econòmica.

A mitjan 2000 vaig ser designada membre de la Comissió Tècnica encarregada d’elaborar el projecte del futur Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC).

Assoliments professionals

  • Elaboració dels primers contractes-programa entre el Departament de Cultura i els seus consorcis i empreses públiques (Gran Teatre del Liceu, Teatre Nacional de Catalunya, Circuit de Catalunya...) per tal de fixar, d’una banda, les aportacions pressupostàries del Departament en els següents quatre anys i de l’altra, establir els compromisos a complir per part dels consorcis i empreses públiques en aquest període.

Dades i Contacte

Comenta'm